Nova mirada a la tardor - Rosa María Vargas

Sota la llum d’aquesta tarda
veig renéixer la tardor a la teva mirada
em fas sentir plena,
com plena està la mare terra de fruits
com plena està la nostra ànima
quan ens mosseguem el llavis plens de desig.

Sento que sóc per a tu
vol d’ocell que solca el cel
vol d’esparver que acosta i allunya
un amor que no és meu, ni és teu
que és lliure com el vent.

Lliure i a la vegada llunyà
com llunyanes són les teves mirades perdudes
cap a un horitzó ple d’estels
que els meus ulls nounats
no són capaços d’entreveure.

Recordes quan les nostres llàgrimes regaven el jardí de l’àngel?
Recordes quan les ones d’aquella platja solitària 

ballaven els vals al compàs de les nostres paraules d’amor?
Recordes com tremolava la mare terra quan fugíem 

trotant sense que ningú ens veiés?
Recordes quan acaronaves les meves ales de merla reial
i les llepaves amb dolços petons de canyella i xocolata? 

Recordar és no morir. 

Els records dormen en silenci al meu costat.

Tu i jo som dos àngels abandonats al destí d’un amor infinit
d’un amor que clama per renéixer i per donar nous fruits
removem la terra infèrtil
i llaurem-la amb les mans plenes d’amor.

Junts interpretàvem la nostra banda sonora
i somniàvem buscar la puresa que existeix
en la música de les esferes. Sempre serà el nostre gran somni.
Ella somriu quan hi pensa.

Tothom li diu que és una dona de primavera
però ella se sent en aquesta nova tardor
una captaire de Déu
que ha trobat el seu destí
en el teu amor serè