Boira - Joan Margarit
Boira
Res tan humil m'ha fet
mai tanta companyia
convertint en refugi
els meus matins d'hivern.
Ni des d'una finestra
no m'havien mirat
amb tanta paciència.
Com si hi hagués algú
cuidant-me des dels vidres.
No sortir més. A on?
Comentarios
Publicar un comentario