John Keats - De tant en tant, l'alé del vent glaçat murmura

Reunirse un ratito cada día con los mejores y hoy empezamos el año reuniendonos con John Keats, es mi propuesta de principios de año.Un verdadero lujo.

John Keats

Keen, fitful gusts are whisp'ring here and there

De tant en tant, l'alé del vent glaçat murmura Traducció de Marià Manent -  

editorial Empuries - enero 1985

De tant en tant, l'alè del vent glaçat murmura

entre els arbustos secs, mig despullats;

al cel, ben fredes semblen les estrelles

i encara moltes milles, a peu, he de seguir;

però poc sento la gelor de l'aire

o el cruixir de les fulles, lleu i trist,

ni les llànties d'argent miro, allà dalt enceses,

ni penso que sóc lluny del meu recer,

perquè em vessa l'escalf de l'amistat, sentida

en aquella caseta, al mig del camp,

i l'eloqüent dissort de Milton, que estimava

Licides, tan gentil, mort aigua endins,

i la dolços de Laura, amb fina vesta verda,

i del fidel Petrarca, amb gloria coronat.