Nova mirada a la tardor

Sota la llum d’aquesta tarda

veig renéixer la tardor a la teva mirada.

Em fas sentir plena,

com plena està la Mare Terra de fruits,

com plena està la nostra ànima

quan ens mosseguem el llavis plens de desig.

Sento que sóc per a tu

vol d’ocell que solca el cel,

vol d’esparver que acosta i allunya

un amor que no és meu, ni és teu,

que és lliure com el vent.

Lliure i a la vegada llunyà,

com llunyanes són les teves mirades perdudes

cap a un horitzó ple d’estels

que els meus ulls nounats

no són capaços d’entreveure.

Recordes quan les nostres llàgrimes regaven el jardí de l’àngel?

Recordes quan les ones d’aquella platja solitària ballaven els vals al compàs de les nostres paraules d’amor?

Recordes com tremolava la Mare Terra quan fugíem trotant sense que ningú no ens veiés?

Recordes quan acaronaves les meves ales de merla reial

i les llepaves amb dolços petons de canyella i xoco-

lata?

Recordar és no morir. Els records dormen en silenci al

meu costat.

Tu i jo som dos àngels abandonats al destí d’un amor

infinit,

d’un amor que clama per renéixer i per donar nous fruits.

Remoguem la terra infèrtil

i llaurem-la amb les mans plenes d’amor.

Junts interpretàvem la nostra banda sonora

i somniàvem buscar la puresa que existeix en la música

de les esferes.

Sempre serà el nostre gran somni.

Ella somriu quan hi pensa.

Tothom li diu que és una dona de primavera

però ella se sent en aquesta nova tardor

una captaire de Déu

que ha trobat el seu destí

en el teu amor serè.